L'any 1879 el pare del teatre modern, el noruec Henrik Ibsen, estrenava una obra que va ser considerada un atac als fonaments de la família (tremola, Gallardón!). A Casa de nines, la seva protagonista, la Nora, pegava un cop de porta al final del darrer acte i abandonava la llar, el marit i els fills.
NORA: I jo..., quina preparació tinc per educar els nens? No estic a l’altura
d’aquesta feina. Abans tinc davant meu un altre deure. Haig d’educar-me
a mi mateixa. I tu no ets un home per
ajudar-me a aconseguir-ho. Me n’haig de sortir tota sola. I
per això ara et deixo.
S'havien acabat les dones tiranitzades per la seva condició d'esposes sacrificades, les nines, les floretes, les romàntiques, les annes karènines, les madames bovarys, les margarites gautiers... La Nora, conscient de les seves limitacions i del fet que li quedava un dolorosíssim camí per recórrer, tancava la porta de la incomprensió, del xantatge, del perdó ("pam!"), per obrir-ne una altra que la llançaria a l'abisme de trobar-se ella mateixa. "Es tracta del problema dels drets humans", va declarar Ibsen. Molts encara no el volen entendre.
Fantàstic!!!
ResponElimina