La segona sorpresa del dia anterior va ser l'església medieval de Lom. Ens havíem reservat un dia per veure les "stavkirke", però se'ns havia oblidat que ens en trobaríem una just abans de començar la Carretera de Sognefjellet. Són esglésies medievals de fusta, úniques a Europa (tret de dues, totes es mantenen a Noruega), que es van començar a construir amb l'arribada del cristianisme al país dels fiords i que s'han conservat pràcticament intactes al llarg de mil anys.
 |
| L'església de Lom |
Les tècniques de construcció eren similars a la dels vaixells víkings: se seleccionaven els millors pins rojos -els més rectes i més forts del bosc-, els escapçaven la copa i esperaven durant 10 anys que la resina se solidificara per fer-los més resistents. Finalment, els tallaven la soca. Aquests troncs es convertien ens els "stav", les columnes d'una sola peça que anaven del sòl al sostre i que formaven la nau central. Les parts entre la base i les arrels, més flexibles, s'utilitzaven per fer peces arquejades que reforçaven les cantonades. La fusta que es podia malmetre abans es reservava per a les peces més fàcilment reemplaçables, els taulons de les parets interiors. Com deia el guia, "good thinking". Les "kirke" tenien molt poca llum: només unes diminutes finestres circulars als laterals superiors. L'exterior es recobria de brea, que, amb el pas dels segles, ha demostrat ser un aïllant infal.lible contra la pluja. La humitat es combatia amb una base de pedres irregulars per on encara circula l'aire sobre la qual s'alça l'església. Sí, "very good thinking".
 |
| L'església d'Urnes, Patrimoni Mundial de la UNESCO |
La d'Urnes és Patrimoni Mundial de la UNESCO i és la més antiga i més decorada de les 28 que es conserven: els arbres que encara avui la sostenen es van talar entre el 1129 i el 1130. La porta està circumvalada per una sanefa en què un drac i un altre animal lluiten constantment (és impossible dir qui guanya), i un dels capitells té un bou idèntic al que hi ha al Llibre de Kells, a Dublín.
 |
| Interior de l'església de Lom |
La de Borgund és més gran i una mica anterior (els arbres que van fer d'stavs es van talar el 1180) i ha sobreviscut sense patir gaires canvis. Com en la de Lom, uns caps de drac de fusta miren amenaçadorament des dels sostres exteriors.
 |
| Cap de drac de l'església de Lom |
Les "stavkirker" es van construir entre el 1130 i el 1350, quan la pesta negra, que va arribar a Bergen a bord d'un navier anglès, va assolar el país: es va deixar de construir i de conrear la terra, l'activitat comercial es va aturar i les ciutats van quedar arruïnades.
 |
| L'església de Borgund |
El tren de Flåm: un ascens de 864 metres
Peguem molta volta per visitar aquestes dues esglésies. En total, agafem tres ferries, travessem un pont i creuem 6 túnels. L'últim tram entre Urnes i Borgund és ferèstec i boirós: el camí serpenteja entres els peus d'unes muntanyes que s'entrecreuen les unes amb les altres menjant-se l'espai de les valls i de la carreterra: només es pot avançar travessant-les per túnels. Aquestes muntanyes també són les del tren de Flam, un ferrocarril que puja dels 2 als 866 metres sobre el nivell del mar, fins arribar a Myrdal. Durant l'ascens es veuen pics nevats de fins a 1700 metres, cascades, rius i la vall de Flåm. Gairebé el 80% de la via té un grau de pujada del 55 per mil, que equival a un metre de pujada per cada 18 de distància! Es necessita gairebé una hora per fer un trajecte de només 20 quilòmetres que el 'National Geographic' va situar entre els 10 millors del planeta.
 |
| El tren de Flåm |
 |
| El tren de Flåm |
 |
| Un dels salts d'aigua que es veu des del tren |
La història de la seua construcció, que va començar el 1923, és una altra digna de l'Oest americà: inhumana. Dihuit dels seus 20 túnels es van excavar a mà, a un ritme de dos metres a la setmana. Als més llargs s'hi destinaven nou homes: tres picaven, tres removien les roques i tres les traslladaven. El grup cobrava entre 380 i 450 corones per metre (entre 50€ i 60€, aprox.) i si utilitzava dinamita, el cost d'adquisició es descomptava del sou. També havien de pagar al ferrer perquè els esmolara els pics i les pales. Les fotos d'aquests treballadors ben bé podrien haver-se fet al Far West. Mireu!
 |
| Treballadors del tren de Flåm |
 |
| Capatassos durant la construcció del tren de Flåm |
Entre Flåm i Gudvangen, el poble on dormim avui, encara ens queden dos túnels llarguíssims: un de 6 quilòmetres i l'altre de 24,5. Afortunadament, aquests no es van haver d'excavar a mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada