L'incident: 27 hores per arribar a les Lofoten

"Tu qui vols ser, Cary Grant o Eva-Marie Saint?". Aquesta pregunta resumia la segona part del trajecte fins a les illes Lofoten, però es va quedar sense resposta quan el tren que ens portava d'Oslo a Trondheim es va aturar a Hamar per problemes en la línia entre Oslo i Lillehammer. Havíem d'arribar a les 22.40 a Trondheim, esperar una hora i agafar un altre tren (aquest llitera, com el de la parella cinematogràfica) que ens deixava a les 9.05 a Bodø. I des d'ací, cotxe de lloguer i quatre hores de ferry fins a Moskenes.

Però no va ser així. Després d'estar tres hores aturats a Hamar i sense gaire informació, ens van posar en un bus i ens van portar fins a no sabem quin poble. Allà vam pujar a un tren, ens van fer canviar de vagó perquè ens havíem assegut als seients "confort" i, quan per fi ens havíem instal.lat, una veu va anunciar per megafonia que havíem de baixar del tren i pujar al de la via del costat. Tots! Aquest nou tren parava a totes les estacions: vam arribar a Trondheim a les 2.30 h de la matinada, quatre hores més tard del previst, i vam pujar a un altre autobús. Deu hores més tard aconseguíem saber què havia passat: una caiguda elèctrica sense precedents ("mai vist en els 14 anys que porte treballant ací", va assegurar l'hostessa del bar) i tretze i mitja després arribàvem a Bodo, a les 14:30, ben cansades perquè a penes havíem pogut dormir. Només ens quedava una hora per agafar el cotxe de lloguer, esbrinar-ne el funcionament, arribar al moll i embarcar, però ho vam aconseguir, després d'unes quantes trucades avisant que arribàvem tard i assegurant-nos que, si perdíem el ferry de les tres, tindríem plaça en el següent. El que encara no sabíem és que ens quedaven tres hores i mitja més per arribar fins a l'Hotel de Lofoten.

A punt d'embarcar el KIA (feu clic en les imatges per veure-les més grans)

Un avís per a navegants: si mai us passa el mateix viatjant amb l'NSB (la RENFE noruega), heu de saber que amb segons quins trens teniu una garantia de viatge que us assegura el trasllat fins a la destinació final (això sí, no pregunteu quantes hores). També heu de saber que amb un imprevist de tal magnitud els 'snacks' de la cafeteria es converteixen en gratuïts, que els missatges de megafonia no es tradueixen a l'anglès, i que haureu de pillar d'ací i d'allà i demanar a algú que us ho traduisca. També hi ha una política de compensació que inclou el pagament de qualsevol despesa extra que el retard haja pogut generar (ja veurem si és així). I més: si viatgeu amb la companyia de ferrys Torghatten Nord, heu d'estar preparats perquè us donen fins a quatre números de telèfon diferents, que tots estiguen malament i que al cap i a la fi cap trucada per avisar que feu tard no siga necessària: l'embarcament no comença 45 minuts abans, sinó a l'hora en què suposadament salpa el ferry. Regna en l'aire una calma estil reserva navaja.

L'illa de Moskenesøy des del ferri

Abans d'ahir mentre anàvem cap a Damstredet vam tenir un mal auguri: vam veure un noruec jugant al solitari a l'ordinador en hores de feina qual funcionari espanyol. "Mala cosa", vam pensar: trobar-se amb un noruec improductiu ha de ser com ser supersticiós i passar per sota d'una escala mentre es fuig d'un gat negre. Era l'auguri d'un incident viatger.

El poble de Moskenes des del ferri