El "tepe" ens encanta, i anem fent col.lecció: casa 'tepe', granja 'tepe', caseta del gos 'tepe', caseta de bústia 'tepe', parada d'autobús 'tepe', lavabo 'tepe', entrada a un parc 'tepe', caseta de cubs d'escombraries 'tepe', garatge 'tepe', rampa per accedir al graner 'tepe'... No pararíem! Ens en trobem constantment (mireu el post de les Lofoten per saber-ne més).
 |
| Caseta d'autobús 'tepe' (feu clic per veure les imatges més grans) |
També ens anem trobant un exemplar del Nou Testament i del Llibre dels Salms al calaix de les tauletes de nit de les habitacions d'alguns hotels. I la paraula "bacalao" escrita als menús dels restaurants per referir-se al bacallà (encara no sabem ben bé perquè). I meduses als fiords. I senyores i xiques noruegues que fan calça i teixeixen jerseis de llana mentre esperen (al tren, al ferry, a l'estació...). I el xiquet/a-esquimal que és el símbol de la marca de gelats Diplom-Is i que de vegades porta un cucurutxo a les mans.
 |
| El xiquet/a esquimal dels gelats |
I casetes de fusta solitàries, habitades o abandonades.
I sempre aigua: a la dreta o a l'esquerra, o a la dreta i a l'esquerra alhora, baixant per un riu, senyorejant als fiords, davallant als salts d'aigua, adormida en els llacs, congelada a les glaceres, però sempre aigua. Ens l'hem trobada a primera hora del dia en forma de gotes de pluja a Ålesund. Ens ha fet de guia del creuer de dues hores i mitja pels fiords Norddalsfjorden, Sunnylvsfjorden i Geirangerfjorden, entre els pobles de Valldal i Geiranger. Queia muntanyes avall mentre pujàvem la carretera que ens portava de Geiranger a Hjelle, un ascens de vertigen en què hem superat els mil metres d'altura. A dalt de tot, on ja no hi havia arbres sinó només molsa i roques, hem trobat un llac i hem començat a veure els braços d'una glacera. I quan hem arribat al punt final de l'etapa del dia ens hem trobat amb una sorpresa que ens ha deixat mudes, el llac Oppstrynsvatnet, situat al davant de l'hotel Hjelle. Hem passat d'un paisatge digne de Tolkien a una inesperada estampa suïssa.
 |
| El moll de Valldal, on comença el creuer pel Geirangerfjorden |
 |
| Camí de Hjelle, després de desembarcar a Geiranger |
 |
| Paisatge de carretera |
 |
| El llac Oppstrynsvatnet |
Al punt més alt de la carretera també ens hem trobat una flor tan preciosa com desconeguda, blanca i una mica peluda que Pepa haguera volgut abraçar. Hem preguntat a l'hotel i ens han dit que es diu "ångsbomull", alguna cosa així com "cotó del prat". I ara que ja s'acaba el dia, l'aigua ha tornat de nou en forma de pluja.
 |
| L'"ångsbomull" |
 |
| A dalt de Geiranger, on es pot trobar l'"ångsbomull" |
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada